Judit Padrès, Coach personal

La història de les granotes

Un grup de granotes viatjava pel bosc i de cop dues d’elles van caure dins un forat molt profund… Tan profund que quan la resta de granotes van veure la distància en què quedaven de l’entrada del forat van començar a cridar que era massa profund i no podrien sortir-ne, que seria impossible saltar lo suficient per arribar a la superfície, que no podrien sortir d’allà…

Les dues granotes van començar a saltar i a saltar per poder sortir d’aquell forat malgrat que els comentaris de les seves companyes no paraven d’avisar-les que no podrien sortir-ne, que els seus esforços serien inútils. Continuaven i continuaven saltant quan una de les dues granotes mentre anava sentint el que li deien, de cop es va desplomar i va morir. L’altre granota que no parava de saltar amb totes les seves forces va acabar sortint del forat.hyla-meridionalis-the-frog-amphibians

La multitud de granotes es va aplegar al seu voltant i li van preguntar com ho havia fet per poder sortir. Llavors es van adonar que era sorda i quina no fou la seva sorpresa quan la granota sorda els va comunicar que l’havia ajudat el fet de veure que no paraven d’animar-les.

                                            ———————————-

A vegades cal qüestionar les opinions dels altres (i de fet i per començar: les nostres!) quan aquestes, ens parlen dels nostres límits: “no podràs”, “és massa difícil”, “no seràs capaç”… Ja que molt sovint ens parlen més: de pors i de dubtes, que de realitats. I no fan altre cosa que limitar-nos en aspectes que si creiéssim més amb nosaltres mateixos ens seria més fàcil afrontar o superar.

Per això pot ser molt útil fer conscient quines frases et dius a tu mateix o sens de la gent del teu voltant sobre el que creuen de tu, i sobretot aquelles que et provoquen malestar, que fan que dubtis de les teves capacitats i vàlua personal. Ja que a vegades els nostres límits poden tenir més a veure amb el que pensem que no pas amb la realitat.

About Judit Padrès

Back to Top