Aquest exercici es pot realitzar en qualsevol moment de l’any. Tot i això, a mi m’agrada especialment quan es tanca l’any, anual o personal (abans de l’aniversari), ja que el trobo una bona manera “d’acabar” abans de continuar.

Ens destinem una estona en què res ens pugui distreure. Ens podem programar el temps amb el despertador del mòbil (p.ex. 15 minuts), sempre amb un so suau, i deixar-nos més estona si ho necessitem. Busquem un lloc còmode, on ens estirarem o asseurem. Començarem fent unes respiracions i centrant-nos en l’ara i aquí. Una bona manera de situar-se en el moment present pot ser seguir uns moments l’aire com entra i surt, sense voler modificar la respiració, simplement seguint el seu recorregut fins que ens decidim a començar l’exercici.

La idea és reconèixer i mostrar gratitud a les persones, coses, fets i situacions que han succeït  durant l’any o el període que s’està tancant. Podem deixar que les persones o situacions a les quals ens sentim agraït se’ns vagin ocorrent. Ens podem imaginar que se’ns situen al davant i que els anem mostrant agraïment, sigui amb paraules, amb gestos, o com millor ho sentim. Després d’agrair, ens podem deixar una estona perquè ens responguin, si és el cas, o simplement quedar-nos en silenci.

Després d’aquest exercici és habitual sentir-se en pau, contents i tranquils.

Sempre pot ser un bon moment per agrair moltes de les coses que la vida ens ha aportat, sobretot per ser conscients del que hem viscut, del que sí tenim, del que sí som.