I diuen que el deixeble caminava al costat del seu mestre durant dies per seguir els seus aprenentatges, creuant valls, turons i pobles, acollits per les persones que trobaven al seu pas.

Un dia passaven prop d’una petita caseta feta de fang i palla, on hi havia uns nens jugant a fora prop d’una vaca lligada a la casa. La casa estava prop del camí i mentre s’acostaven el deixeble no podia fer més que compadir-se de l’escena que veia. Els nens anaven bruts i esparracats, la casa  semblava que en algun moment s’havia d’esfondrà i la vaca tenia un aspecte més aviat famèlic.

Aviat es van trobar amb la parella que eren els propietaris de la casa que en adonar-se que eren un mestre i un deixeble els van convidar a fer una parada a casa seva. Aquella parella els va dispensar un sopar frugal. El mestre i el deixeble van compartir taula amb els 5 membres de la família que els explicaven que feia molts anys que vivien allà. Els van explicar com vivint gràcies a la vaca ja que era qui els donava llet i d’aquesta en venien una part junt amb els productes que en feien.

Van acabar passant la nit a casa la família i l’endemà quan mestre i deixeble van reprendre el seu camí  el mestre no va trigar a demanar al deixeble que tornés a la casa per tirar la vaca pel precipici per el qual estaven passant arran. El deixeble espantat i sense comprendre res va intentar de convèncer el mestre de que matar la vaca deixaria la família a la pobresa absoluta. El mestre fou ferm i li digué que ho havia de fer. El deixeble compungit acabà accedint recordant la saviesa del mestre tot aquell temps que l’havia estat acompanyant malgrat que fou una acció que no va poder oblidar mai més.

Van passar els anys i el deixeble va voler tornar a la casa mogut per la culpa del que havia fet uns anys enrere.

Quina no fou la seva sorpresa quan es va trobar en el mateix terreny una casa sòlida i bonica, amb un jardí i un  hort  així com un petit estable amb diversos animals. Acostant-se més a l’indret va poder veure la mateixa família que vivia allà que després de recordar-lo i rebre’l amb els braços oberts li van poder explicar que anys enrere i degut a perdre la vaca van començar a buscar noves maneres de guanyar diners, descobrint i desenvolupant habilitats que no sabien que tenien. I així fou com perdre la vaca més que una desgràcia acabà sent una sort.

I a la teva vida, quines “vaques” hi ha que t’aporten comoditat, rutina… I a la vegada eviten que avancis?