En un petit poble mariner, del qual no recordo el nom, tot i que amb certesa era un poble mariner, vivia el que era considerat el savi més savi de tots els savis. Tenia la pell fosca i dura com si fos un mariner experimentat. Darrere aquest aspecte de vell llop de mar tots sabien que era una persona a qui podien consultar qualsevol dubte i que sempre tenia respostes per qualsevol cosa que els pogués inquietar, fer dubtar o necessitar resoldre i per aquest motiu era considerat l’home més savi de tots els savis.

La gran atracció del poble passava els diumenges, després de la missa de dotze; els veïns es reunien al voltant de la font de la plaça major, i el savi s’asseia a la pedra humida i verda, esquitxada intermitentment per les gotes de la font. Tots formaven rotllana al seu voltant i el bombardejaven amb preguntes que el savi responia espontàniament… Ho sabia tot!

Però un dia dos nens del poble, adolescents de catorze anys, van idear la forma d’enganyar al savi.
– Ei, tu! Ja sé què fer perquè el vell no sàpiga respondre’ns.
– Això és impossible, explica’m!
– Veuràs, atraparem un ocellet viu, el tanquem a la mà, i li preguntem al savi si l’ocell és viu o és mort. Si diu que és mort obrirem la mà i el deixarem volar.
– I si diu que es viu?
– Si diu que és viu li aixafem el cap amb el dit gros i el matarem.
– Bona idea!

El mateix diumenge a la tarda van atrapar al pobre pardal, el van ficar en una gàbia i van esperar impacients l’anhela’t moment en què el capellà va dir “Podeu marxar en pau”. Després de les paraules del capellà tothom es va reunir al voltant del savi més savi de tots els savis que anava responent les preguntes que diferents vilatans li anaven plantejant. Una per una les anava responent ràpidament. Després de respondre una de les preguntes va senyalar a un adolescent que aixecava la mà. I aquest li va respondre:
– Tu que ets considerat el savi més savi de tots els savis ens agradaria fer-te una pregunta.
– Doncs tu diràs noi…
I aixecant la mà va cridar:
– L’Ocell que tinc a la mà és viu o està mort?

El savi es va quedar mut per un moment i va ajupir el cap. Ningú havia vist mai el savi aturar-se i quedar-se quiet durant una estona i a mesura que passaven els segons la gent va començar a murmurar. Van arribar a passar fins a 5 minuts en què la gent es movia inquieta i impacient desconcertats pel silenci del savi.
Finalment aquest va aixecar el cap i mirant als joves i a tota la població allà reunida va dir el següent:

– Noi, … La Solució … Està …. A LES TEVES MANS.