Un pagès vivia en un petit poblet, els seus veïns el consideraven afortunat perquè tenia un fantàstic cavall negre que utilitzava per llaurar i transportar la collita. Però un dia el cavall es va escapar. La notícia va córrer aviat pel poble, de manera que en arribar la nit els veïns van anar a consolar-lo per aquella greu pèrdua. Tots li deien: “quina mala sort has tingut!”. La resposta del pagès els va sorprendre:
” Bona sort, mala sort…Mai se sap … “
Uns dies després, el cavall va tornar portant amb ell tres eugues salvatges. Assabentats els vilatans van acudir de nou, aquesta vegada a donar-li l’enhorabona i a felicitar-lo per la seva bona fortuna, al que ell va tornar a contestar i altra vegada per sorpresa dels veïns del poble:
” Bona sort, mala sort…Mai se sap … ”
L’endemà, el fill del camperol tractava de domar les eugues, però una d’elles el va llançar a terra i el jove es va trencar una cama. Els veïns van visitar el ferit i van lamentar la seva mala sort, però el pare amb tota la serenitat del món va respondre una altra vegada:
” Bona sort, mala sort… Mai se sap … ”
Una guerra va començar prop de la petita vila i una setmana més tard van aparèixer al poble els oficials de reclutament per endur-se als joves a l’exèrcit. El fill del camperol no va ser acceptat per tenir la cama trencada. Al final del dia, els vilatans que havien acomiadat als seus fills es van reunir a la taverna i van comentar la bona sort del pagès, tot i que aquest, com podem imaginar, va contestar novament:
” Bona sort, mala sort…Mai se sap … ”
I podríem seguir la història comentant una i altra vegada que qui sap: “Bona sort, mala sort…Mai se sap … ”
Comments are closed.