Judit Padrès, Coach personal

El conte de la tristesa i la ràbia d’en Jorge Bucay

Diuen que fa molts i molts anys en un llac d’aigües transparents i pures van anar a banyar-se la tristesa i la ràbia, fent-se companyia i gaudint del llac i les seves aigües.

estanque

Totes dues es van treure la roba per entrar al llac i cada una ho va fer a la seva manera. La ràbia ràpidament i sense cap tipus de mirament es va treure la roba deixant-la escampada i amb la mateixa rapidesa que entrava ja sortia a punt de marxar. La tristesa sospirant i amb un ritme tranquil i calmat com si el temps no existís, es va anar desvestint i va entrar a l’aigua de la mateixa manera. Mandrosa i a pas pausat agafant-se el seu temps per banyar-se dins el llac.

La ràbia que quan la tristesa entrava a l’aigua ella ja sortida, esverada i sense gaires miraments va còrrer a tornar-se a vestir a punt d’anar a algun altre lloc  amb la seva energia explosiva. Però com tots sabem que la ràbia té un punt de ceguera i distingeix amb dificultat la realitat, es va posar la roba de la tristesa sense adonar-se’n. De manera que quan la tristesa va sortir i com que no li agrada gens quedar-se despullada va haver de vestir-se amb les robes que va trobar, les de la ràbia.

Per això des d’aquell dia diuen que moltes vegades quan un es troba amb la ràbia cega, cruel i enfadada, si mirem bé ens trobem que és una disfressa i que en realitat i darrera aquest aspecte, s’hi troba la tristesa.

En el llibre: “Cuentos para pensar” d’en Jorge Bucay

(Si voleu explorar més sobre emocions, o sobre les emocions bàsiques, que entre elles es troben: la tristesa i la ràbia, podeu llegir-ne més al llibre: “Las cuatro emociones básicas” de Marcelo Antoni)

About Judit Padrès

Back to Top