No, el temps ⏳no ho cura tot.
La saviesa que coneixem com a popular algunes vegades és només popular i té poc de saviesa.
⠀
Si el temps ho curés tot, la gent SEMPRE superaria situacions que han viscut i no existiria l’estrès posttraumàtic, les fòbies… Ni tindríem emocions desagradables que ens acompanyen, que de cop apareixen i que no sabem d’on surten.
El psicòleg i terapeuta Joan Garriga en compartia un post fa uns dies amb unes paraules clares ” La idea de que el tiempo lo cura todo es un grave error. Para curar se necesita un proceso emocional, activo e intensivo, que se prolonga un cierto tiempo, capaz de abrir la puerta a todos los sentimientos que surjan, y que desemboca en una alegría y en una vuelta plena al carril de la vida”.
⠀
De fet a vegades just el fet de no haver digerit, assumit, acceptat, situacions viscudes, és el que fa que tinguem/sentim frens o obstacles per avançar en algun àmbit (relacions, tema laboral, en l’assoliment d’algun objectiu…).
⠀
Per això a vegades és molt necessari un treball personal (acompanyat o no) per poder sentir que allò que ens feia dolor o allà on sentim un estancament ja no hi és o sobretot en el cas del dolor és des d’un lloc diferent.