Una comunicació que ens doni suport i ens valori canviarà molt la nostra manera no només de relacionar-nos sinó també d’actuar i en definitiva viure.

Un aspecte que a vegades proposo a les persones amb qui treballo, és que observin aquest diàleg intern que tenen amb si mateixes (a poder ser durant uns dies). Només observant-lo ja solem prendre consciència de amb quins pensaments ens “alimentem” (ens alimentem o intoxiquem…al cap d’uns dies o a vegades de poques hores ja ho veiem si ens ajuden o més aviat tot el contrari).

El pas següent a prendre consciència pot ser començar a qüestionar aquests pensaments; si pensem: “ostres ho has fet fatal avui quan li has dit a aquest company de feina…” o ” mira que ets idiota amb com t’has comportat…” podem començar posant l’interrogant al final:” Ho has fet fatal?” “ets idiota per com t’has comportat?” i podem acompanyar-hi altres preguntes que ho qüestionin, ja que: ens creiem tot el que ens diuen? No oi? I per què creure’ns tot el que ens diem?.  També podem prendre consciència del to amb el que ens parlem i fins i tot algun cop canviar-lo si ens n’adonem que aquest és un to dur i exigent. I si li posem una veu amorosa? o càlida? o de pallasso?

Podem començar fent petits canvis en relació la nostra comunicació interna, que ens facin estar millor, i ens vagin acostant a una forma de relacionar-nos que realment ens doni suport i força.

Pas a pas podem anar transformant la nostra comunicació de manera que en comptes de trobar un enemic en nosaltres mateixos i trobem un aliat.

I si sol/a no saps com fer-ho amb el coaching i la PNL t’hi puc ajudar.