Fa uns dies parlava de creences i avui segueixo amb el tema…Una creença (idea que dono per certa) la podem considerar POSSIBILITADORA (ens dona força per anar endavant) o LIMITADORA (ens impedeix avançar) i a vegades pot semblar potenciadora quan en realitat també pot limitar (i a l’inversa!) . M’explico! Anem amb la súper creença: 📢 PUC AMB TOT.
A priori podriem dir que ens ajuda a “menjar-nos” el món quan després el que pot provocar és que la persona estigui esgotada, estressada, que no demani (mai o poques vegades) ajuda, i que sobrestimi la seva capacitat per superar situacions. I és que: NO PODEM AMB TOT… per cert en algun moment es va relacionar aquesta idea amb el coaching i “marededéu” quin mal ha fet!

La realitat: hi ha situacions que no puc superar (almenys per mi mateix/a), tot el que em proposo fer no ho puc fer sempre que vull, no puc canviar coses que m’encantarien i així uns quants més: “no puc”, que el “buenrotllismo” qüestiona carregant-nos d’impotència quan al final un: “no puc amb això”, és molt saludable, humà i húmil reconèixer-ho.

També cal diferenciar aquesta idea dels “no puc”, “no sóc capaç”, “no podré”, “no sabré”…Que ens surten automàtica i que moltes vegades tenen més a veure amb dubtar i desconfiar de nosaltres, sobretot perquè llavors una vegada i una altre els acabem desmentint. “Puc amb tot” és un absolut, i tot tot és molt ampli i a vegades complex.
Amb tot això vull dir que escoltar el que ens diem i creiem, ens ajuda a prendre consciència de les idees que donem per certes i que potser a vegades cal revisar i no creure’ns tant el que pensem de forma automàtica per poder veure les coses des de noves perspectives.