Les creences són un tema clau per entendre com funcionem.

Què són? Són idees que donem per certes, com si fossin veritats absolutes i que en molts casos no som conscients que “tenim”. Ens relacionem amb el món, els altres… A través d’elles i per això actuem com actuem. La bona noticia és que es poden canviar (de fet algunes creences ho fan de forma natural). I dic bona noticia perquè algunes d’elles ens poden arribar a limitar molt: no sóc bo amb.., no sóc suficient, no puc confiar amb ningú, no seré capaç de…, no sóc intel·ligent, sóc un desastre, ho haig de fer perfecte… Cada u té les seves creences, apreses de l’entorn (ens han dit, hem sentit o en les quals hem crescut a través de l’entorn, sense que ningú nombrés explícitament però sí que es “palpaven” en el fer diari) i de les experiències que hem viscut. I de fet no podem no tenir creences! Així com moltes d’elles ens ajuden a funcionar molt bé en la nostra vida.

La cita adjunta en aquesta imatge ironitza amb una creença molt extesa: “si em passa algo dolent és que abans he fet algo malament” (la frase exacte pot ser diferent depenent de la persona). Com si les coses dolentes fossin un “càstig” per alguna cosa que he fet abans, amb la culpa que això pot generar. És la idea de comportar-me bé, ser bona persona, perquè així resumint: em passaran (només) coses bones (Ep! que no estic animant a ningú a ser un malpa***). Hi ha un part real: si no em salto les normes (socials) serà més difícil que tingui problemes amb la justicia que una persona que se les salta, però hi ha una part que no és real. Seré bona persona i la gent em dirà coses que em feriran, em passaran coses desagradables, doloroses… I amb això la meva bondat no hi pot fer res. Sinó la gent que és incívica, cruel, que perjudica als altres, li haurien de passar coses dolentes (proporcionalment) i no sempre és així.

Aquest era un exemple de tants, d’idees i pensaments que podem tenir en el nostre inconscient i que poden estar condicionant com vivint.

Com sabem que podem tenir alguna creença limitant? mira els àmbits de la teva vida que sents que no van tan bé com voldries: alguna cosa en relació a la família, parella, fills, feina, diners… O fixa’t de les coses per les quals et queixes, et sents insatifet o tens algun malestar. Trobar aquest malestar, insatisfacció, a vegades ens dona pistes de que a darrera hi pot haver una creença limitant.

Fer un treball amb el que pensem, sobre nosaltres mateixos, els altres, la vida, la feina, les relacions, els diners… Pot ser transformador, per ajudar a valorar-nos més, relacionar-nos amb el món (els altres, la feina…) amb més autenticitat i tenir una vida on ens sentim més lliures i feliços.

I just la programació neurolingüística i el coaching són unes molt bones eines per transformar les nostres creences limitants.